domingo, 20 de noviembre de 2011

QUEDA POC PER COMENÇAR LA PRETEMPORADA

D´aqui una setmana començo la pretemporada 2012!Ja hi ha dos objectius definits per la primera part del 2012,que la centrarem bastant en la cursa a peu.

Engegant motors!!

miércoles, 16 de noviembre de 2011

L´EXPERIENCIA DEL DESERT

Una de les experiencies que fa temps que estava buscant!Una aventura!

L´AVENTURA DE LA DESERTRUN!!



DIA 0:

Reunio del team al aeroport per anar amb tota l´expedicio de Sportravel.La gent es veu molt nerviosa,amb ilusio i amb moltes ganes.M´arxem cap al Desert!!!!!!!!!Go!!!!!!

Despres d´arribar a Errachidia tenim una superebuda al mateix aeroport,amb tes i pastes tipiques de la zona.Un cop al parquing ens trobem amb aixo:


Tots els cotxes que ens portaran cap al Hotel Xaluca on tambe tenim una superebuda amb camells,musica i ballarines en directe!


                                          Increible rebuda!La Gemma fent noves amistats!


Despres el breefing de la cursa amb explicació del que ens podem trobar durant la cursa,sopar i a dormir.


Dia 1:

                                           Els 4 magnifics!preparats per tot el que ens trobarem!

                                          Un servidor donant-se el plaer d´obrir cursa!Aixo sempre surt en foto!!!!

Sortida i al km 1 ja ens fan donar compte de que aixo no sera facil.Correr es fa lent i costa avançar,el terra sembla normal,pero els peus s´enfonsen mes del normal,i del km 1 al 3 es com sorra de platja fins que arribem a un petit oasi,i els primers kms no han passat mes lents de 4.30....anem a full....
                                          Una petita mostra del terreny i les marques dels cotxes com queden
                                          enfonsades a la sorra

Apartir del km 4 ja veig que estic al top ten i que per davant van com galgos i per darrera venen lluny,pero igualment se que els 4 primers kms he anat per sobre el meu ritme i que la cursa son 3 dies....i avui es nomes una presa de contacte,per tant a conservar.I intentar gaudir una mica de aquest paisatge tant extrany.Afluixo una mica i intento mantenir distancies.Penso tambe que l´etapa s´esta fent dura i tot i nomes ser 15kms tindrem bastant desgast.
Poc a poc van passant els kms i abans d´arribar a les dunes m´atrapa un grup de 3 on es troba l´Alex Navarrete,un dels 4 membres del nostre team.Aqui una seqüencia de fotos de tots dos a les dunes:

Les imatges no reflecteixen la duresa d´aquests dos kms de dunes,pero el peu s´enfonsaba del tot a la sorra i a les pujades era molt dificil de pujar.De fet en 2kms vaig parar 2 vegades a treure la sorra de les bambes.Pero lo millor era la sensació d´estar fent algo que no habia experimentat mai.Dificil d´explicar amb paraules.Despres de les dunes ja sortim al ultim km que ens porta fins l´entrada del hotel.Un cop creuada la meta amb l´Alex anem cap a les dunes altre cop,per veure com les passen tant el Josep Lujan,com la Gemma Manyosa.I acabem l´etapa molt contents i alguns ja començen a patir les conseqüencies de la sorra!

Dades de la cursa:

14.29kms 1h 12min 50s ritme mig 4´58"

Km mes rapid el primer a 4´17" i el mes lent el 14 a 6´36"

A la tarda anem a una vall on antigament hi havia un mar i esta ple de fossils i de nens intentant vendre els fossils.

                                           Evidentment amb l´indumentaria del pais passen ben desaparçebuts!jajaja
                                          K guapos!!!!!!!!Tuaregs moderns!
                                                    L´indurain de la zona fent venda ambulant!
                                          Ara porta una bici una mica mes custom!
                                          Les dunes al fons.Aquestes ja fan mes por!
                                          Tuareg total!

A les dunes ens esparavem un munt de dromedaris per anar a pujar a la gran duna per veure la posta de sol.Aki una altra seqüencia:














Despres arribada a les haimes on sopariem i dormiriem amb mes danes i dj de la zona:


Dia 2:

 
                                           Comença el dia!
                                           Encara que alguns sembla k no el vulguin començar
                                           I alguns encara estem molt animats!

Avui toquen 21kms o sea una mitja marato,pero pel desert.

Estem bastant sencers,pero cansats del viatje la primera etapa i el no parar de fer visites.La idea avui es anar amb algun grupet,i no forçar mes del compte.Els cuadriceps no estan lo fins que voldria,o sea que a portar-me bé.De sortida els 6 primers surten a fuego!Impossible seguir-los,avui ni ho intent-ho.Per darrera fem un grupet de 6 amb l´Alex,un company de taula,i un valencia que no veas com se les pela.

                                           Amb aquesta planta es normal que no els atrapi ningu!
                                          Tirant del segon grup
                                           El gran grup
                                          I el presi i la Gemma tirant del seu grup!
                                          Avui etapa mes distreta i el grup es queda en 4

Aquests 4 anem junts fins el km 10 aprox,en que es trenca el grup.Jo veig que l´Alex i els altres 2 porten un ritme molt bo,i el meu cuadriceps em va fent avisos,per lo que afluixo una mica.Al avituallament em mullo be les cames i la cosa millora....cap al km16 passo a un que anava per davant i lluny en veig a un altre.Passem per dintre uns poblets de fang molt autentics,on hi ha molts nens amb samarretes del barça.Nomes veuret sels enlluernen els ulls i et regalen un somriure,i et xoquen la ma.Les sensacions en aquesta part van ser impressionants.Al sortir del poble ens trobem un llit de sorra,que em torna a recordar que estic a una cursa i que es dura de veritat.
Ens acostem a una part on verejem la duna que em anat seguint durant tota la cursa.Ara hem de passar a traves d´ella enmig de camins de sorra i pedra.Al sortir de la duna ens trobem un munt de nens que començen a correr al costat nostre,vestits de carrer.Per ells es hivern,i van tot de llarg.

                                           Un amb el camera mes carismatic de la cursa
                                          Vista de les grans rectes de pedra per on tocava corre al inici
                                           El Dakar??Ells flipaven mes al veure com corriem per aki
                                           En aquesta etapa i la ultima ens van salvar
                                          Qui guanyara???????????
                                           Increible l´alegria dels nens!Ho recordare sempre!
                                           Aquesta sensació la vam viure quasi tots!

Els ultims 3kms els vaig correr al costat d´un nen,que anava amb jaqueta,pantalons llargs,amb xancles i sense mitjons.Anavem corrent a 4.30 el km,perque estava atrapant el que tenia davant,i el nano m´animava dient-me que anavem bé.L´ultima recta va ser molt emocionant,creuant la meta agafat de la ma de 4 nens,que estaven superalegres!Per ells aixo no passa cada dia,i per nosaltres tampoc!


En aquesta etapa a un se li trenquen tots els esquemes.I més al final,despres de rodar amb mal de peus,quan et treus les bambes i veus els peus amb ampolles per tot arreu.I veus els nens que corren desclços o amb xancles o amb crocs....sense roba d´esport.....sense aigua.
Et dones compte que tot allo que ens intenten vendre no serveix per res.El que compte son les ganes.No fa falta res més que tenir les ganes de aconseguir alguna cosa.I crec que aixo es mes important que mil coses que la gent li dona importància i realment no la tenen,pero aixo ja es debat d´un altre dia.

Al acabar l´etapa ens instalem al Hotel de Tumbuctou,on hi ha servei de massatges.I ens fem uns dels millors massatjes que m´han fet mai.Despres visita el metje que ens treu les ampolles dels peus.Aquesta tarda no sortim del hotel,ja que la Gemma desde el primer dia no es troba be de la panxa,i decidim guardar forçes per l´ultim dia.Els nostres companys d´equip estan bastant fastidiats,i abans d´anar a dormir assistim a una sesio clinica a carrec del Dr.Lujan.Aixo si el seu pàcient,l´Alex,no les tenia totes.

Dades de la cursa:

20kms 1h 37´  ritme mig 4´51"

Km mes rapid el 2º a 4´24" i el mes lent el 17º a 5´29"


Aqui unes fotos de l´entorn:



Dia 3:

Ultima etapa!Avui estic matxacat per tot arreu.Al llevar-me no podia gairebe caminar!i hem de fer 26kms corrents???????estamos locos o que?????Arribar a l´esmorzar es un drama,semblem les munyecas de famosa.Tots meinx la Gemma que esta genial,tot meinx la panxa.

Ens equipem be i ens porten en cotxe a la sortida.

Per un canto nomes es veuen dunes,i per l´altre res de res.Avui anirem tota l´estona seguint la duna,fins arribar al Oasi.

A la sortida cares de felicitat.Aixo s´acaba,pero ho estem disfrutant al 100%.Surto a intentar mourem una mica i sembla que funciona.Les cames sembla que responen.

Ultim crit de sortida amb els del Team i gasssssssssss!!!!!!!!!!!

Increible com se surt!Despres de 2 etapes els primers surten a muerte!Puc assegurar que en un moment de bogeria vaig obrir gas a fondo!Als 10mts els 5 primers ja em portaven 5mts.....i aixi poc a poc.Jo el primer km el vaig fer a 4.18,i aixi vaig anar pujant gradualment...4.28,4,38,fins arribar als 5 al km 14.Els 3 primers feien els primers 5kms per sota de 4´.....ahi queda eso.
Jo a la general estava fora del top ten que era l´objectiu.Per tant a recuperar toca.Els dies anteriors havia estat reservant forçes i avui em veia motivat i em trobava sencer.Em llenço a fondo sabent que hi haura gent que m´atrapara,pero intentare posalsi dificil.
Com es veu a la foto obro un forat important que moralment m´anima a no baixar el ritme,i si volen ja m´atraparan.Em sap greu per l´Alex que avui no ha tingut una bona sortida i al km 4 ha de parar.S´ha trencat i li han de fer un vendatge compresiu.Realment ell tenia millor ritme que el meu en aquesta cursa i podia haver fer molt bon paper.A la propera company!
La Gemma superfresca.Llastima que al km 10 no es troba gaire be,i ha de parar i refer-se una mica,pero es una lluitadora.

Foto bonissima on es veu el contrast de la roca negra amb la sorra blanca del desert.
La Gemma i l´inmensitat del desert
En aquesta foto es veu clarament la pedra que hi ha.Es un terreny molt dur.La pedra es va clavant tota l´estona als peus,i si et poses al mig del cami,t´enfonses amb la sorra.De fet al km 11 vaig anar pel terra.Entre la calor,les pedres,l´esforç i tot plegat vaig fotre una bona aterrissada!
I al l´altre banda de cap on anavem un gran canyon del marroc!Hi ha llocs molt espectaculars aqui!
Com costava avançar per aquest terrny.Mal de peus!!!!!!!!!!!
I aqui uns que no tenien gens de problemes!
Oasi a la vista!aixo s´acaba!

De fet vaig anar intentant mantindre el ritme fins aquesta zona,on ja vaig intentar disfrutar al maxim d´aquest ultim km.Aixo ja esta fet!Som finishers de la Desertrun!!!!!!!!!!

Dades de la cursa:

25,70kms 2h 10´ ritme mig 4´57" el km

Km mes rapid el 1º a 4´1¨ i el mes lent el 25 a 6´15¨


El Josep Lujan Finisher!Molt be Presi!!!!!!!!!
La Gemma la que es va emportar l´ovacio mes gran de tots!Molt be campeona!!!!!!!!!!
Quins cracks!!!!!!!!!!!!El millor equip de la cursa.....i l´unic!!!!!!!!!!!
Vista de l´Oasi que tant estavem esperant
Sopar de gala,quin goig que feiem!



El sopar de gala va ser impressionant i deixa patent l´excelent organització a carrec de Sportravel i el grup Xaluca.Segurament repetirem algun event mes amb ells.

Ultim dia:

De visita al desert i al mercat de Rissini,molt autentic tot plegat,aqui l´ultim recull de fotos:
El mundo es mio!!!!!!!!!!!!!!!!

Tinc curiositat per saver si ha estat el vent o l´aigua qui ha donat aquestes formes.....
Kins pepinos de bici!!!!!!!!!!!!!!

Fi de l´experiencia!

Fins la propera!